A la primera meitat del segle XIX, a l’aleshores límit de la ciutat (avui n’és el centre), es va construir una casa de pregària per a llenyataires. Es deia Lemnaria Veche. A principis del segle XX, aquest local esdevé un complex per a venedors de llenya. El conjunt consta d’una sinagoga, una casa de pregària (després també es va donar la condició de sinagoga) i un petit caravanserraig on descansar els portadors i els comerciants de llenya. Les dues sinagogues van ser confiscades l’any 1940 per les autoritats soviètiques. Als locals de la sinagoga es va obrir una planta experimental de l’Acadèmia de Ciències de Moldàvia. Ara es va convertir en Centre Cultural Jueu.
Lemnaria Veche pertanyia a les famílies Livshits i Bezinover. La seva superfície era de més de 2000 metres quadrats. La sinagoga de Lemnaria pertanyia a la família Korenfeld. La seva superfície era de més de 1500 metres quadrats. Dins de la sinagoga, la família Roitburg va obrir una cantina jueva. La sinagoga de Lemnaria Veche va ser construïda en pedra i coberta amb rajoles. Lemnaria va ser construïda en pedra i coberta amb una teulada metàl·lica. Ambdues sinagogues el 1940 estaven en bon estat.